29.11.07
LA DIGESTIÓN DE A: ¿De libertades a democracias orientales?
Cedido amistosamente por
A
con hora
3:40
5
críticas desatendidas
27.11.07
RELATS CONJUNTS: Pintures Rupestres
La negra figura seguia agotnada a un racó de la cova, vigilant-me, temerosa d'alguna aura majestuosa que els homes blancs deviem tenir per a aquella desgraciada gent. Notava las seva mirada blanca i brillant clavada a la meva esquena, com si la pobre noia hagués empunyat un punyal d'ivori per a desfer-se de la meva presència. L'escassa iluminació d'aquell primitiu habitatge, un parell de torxes mal col·locades, encara gràcies em permetien observar amb deteniment aquelles pintures fetes amb colorants i aglutinants naturals, és per cert que molt ben aconseguits, però amb la traça d'un nadó pintant amb els dits.- Així doncs, això es tot el que sabeu fer per aquí, veritat? - em dirigia a ella, l'única persona a la cova a part de jo mateix, però sense gosar mostrar-li el meu rostre -. No està malament, però no m'extranya que tingueu tant poc pes a nivell internacional.
La noia romania en silenci. No escoltava ni un sanglot, encara que havia estat més d'una hora plorant; no sentia ni la seva respiració nerviosa. Potser estava morta, fet ben dubtós, però tampoc no m'interessava ara mateix... el que tenia davant acaparava tota la meva atenció.
- El vostre paper a la història de la humanitat ha estat francament feble: desde l'Antiguitat, heu servit de mercenaris, concubins i concubines o coses encara pitjors. Ningú s'ha preocupat ni tan sol dels vostres metalls, si es que en veritat en teniu algun; ningú s'ha preocupat de la vostra cultura, si es que en veritat en teniu alguna; fins i tot ningú s'ha preocupat d'ocupar el vostre territori i aprofitar-ne la superfície: no val ni per a conreus ni per a edificacions sòlides. De debò podeu dormir a la nit pertanyent a una civilització paupèrrima com aquesta?
La pintura era realment enrome i s'escampava per gran part de la paret del fons de la cova i del sostre d'aquesta. Costaria una mica de transportar, però contractant o esclavitzant a alguns d'aquests homes, fos legal o no, no suposaria cap dificultat extreure-la de la roca. Ja començava a rumiar a qui podia encarregar com a "cap de l'extracció" i a qui podia demanar, allà a la Magna Itàlia, perque organitzés una exposició al voltant d'aquestes pintures primitives i d'aquesta civilització retrassada però, alhora, explotable econòmicament.
- És una vertadera llàstima - continuava parlant, encara sense voler dirigir la mirada a la meva víctima, temerós de veure la meva pròpia obra, temerós de veure-la destrossada, potser morta, i embolcallada en les seves robes estripades i tacades amb la seva sang -, la meva pàtria ha deixat córrer massa temps per a conquerir la ruïnosa Àfrica, ocupats com estavem amb afers interns, i ens hem hagut de quedar amb el pitjor troç: la vostra terra plena de desgraciats i pobresa. No teniu ni armes de foc, ni voluntat per a defensar-vos, ni valor per a protegir a una verge d'un colonitzador amb ganes de gresca, ni forces per lluitar per la vos... -tra... -tra...
Una fulla d'ivori (que mai hauria pensat que podra tallar tant, però això ara ja no importava) sobresorta del meu tòrax, regalimant la meva pròpia sang. No havia sentit com s'apropava, i encara ara no podia escoltar ni els seus sanglots ni la seva respiració.
-... llibertat.
La noia va fer girar el punyal esquinçant la meva vida i ens vam desplomar, jo mort i ella per sempre més ferida.
Escrito para Relats Conjunts, cabe resaltar mi capaciad para hacer pinturas rupestres.
Cedido amistosamente por
Town Crier
con hora
2:28
7
críticas desatendidas
25.11.07
THE TOWN CRIER: Espectador
It is the spectator, and not life, that art really mirrors.
Oscar Wilde, hinchado de orgullo propio o de celo posesivo.
El arte no es lo que el artista crea, si no lo que nosotros percibimos.
The Town Crier, hinchado de alcohol ajeno o de la ausencia de éste.
Cedido amistosamente por
Town Crier
con hora
14:18
6
críticas desatendidas
22.11.07
LA DIGESTIÓN DE A: Los Héroes como viva Leyenda
Cedido amistosamente por
A
con hora
1:07
1 críticas desatendidas
19.11.07
THE TOWN CRIER: Intenciones literarias inmediatas.
Otro cuento en el horno de producción, esta vez inspirado en las vivencias personales de un venerable profesor de Literatura mío, es Ciudadano modelo, o debería de acabar titulándose de forma similar. Trata sobre un pobre ancianito camino de la senilidad que a la vez es catedrático en la universidad y, por si fuera poco, encuentra una mochila-bomba en un cajero automático a las 7 de la mañana de un jueves cualquiera.
Hay más: la historia de como un par de botas desencadenan una trifurca sin precedentes entre dos compañeros de pelotón, en el ejército Federal (Guerra Civil Americana), mientras vuelven de una misión de reconocimiento a su campamento. Se lían a tiros y a puñetazos, desperdigándose por el bosque y luchando por su supervivencia... y por Las botas.
Cedido amistosamente por
Town Crier
con hora
9:13
7
críticas desatendidas
16.11.07
LA DIGESTIÓN DE A: Monos con pintalabios magenta
Todo artista tiene "ese nosequé", y todo artista pierde "ese nosequé", como dicen y, aunque sea totalmente cierta esa afirmación (la perfección no se puede prolongar al infinito si no tienes una secta o religión, como Elvis, Maradona o Jesucristo), no significa que alguien que ya no tenga "ese nosequé" deba ser ignorado por completo... de lo contrario yo, por ejemplo, apenas me relacionaría con la gente (no porque haya perdido "ese nosequé" que nunca tuve, sino porque no suelo relacionarme con gente que lo tenga).
Cedido amistosamente por
A
con hora
1:36
2
críticas desatendidas
9.11.07
THE TOWN CRIER: Veneno y tinta.
"I had a terrible headache. I wanted to stop but I couldn't. Finally, I ejaculate, but it's just a mass of blood and bone. It didn't hurt, but I'm disgusted with myself."
Taking a thoughtful pause, Johnny raised his eyebrows.
"That's fucked up, man."
I nodded and smashed the cigarette into the table, leaning back to relieve some of the still mounting pressure in my head. Johnny went on, crossing his arms over his bare chest.
"I mean, Freud would have a wet dream over this one."
Rompo una lanza y disparo al Cielo por Britta Ruth, descubierta por casualidad (y todo lo casual probiene del Diablo), que me ha envenenado y redirigido hacia la tinta.
La admiro, por ser joven; la envidio, por estar muerto.
Cedido amistosamente por
Town Crier
con hora
4:07
2
críticas desatendidas
Números anteriores
Publicaciones afines
Dramatis personae
The Town Crier
Un terriblemente humilde servidor de todo aquel que se muestre digno de ser servido (¿nadie?). Dedicado única y exclusivamente a todo menos a ir al lavabo, hablará de ello con su característico tono venenoso y su intelecto, que de tan maravilloso brilla en la total oscuridad. MÁS
Mr. Bogus
Más mediocre de lo que muchos nunca llegarán a ser, este curioso personaje que, además de amarillo, es adicto a los joyos, se preocupará de que todos (incluido tú) hagáis vuestras necesidades sabiendo dónde os estáis metiendo (o dónde las estáis metiendo). MÁS



