La negra figura seguia agotnada a un racó de la cova, vigilant-me, temerosa d'alguna aura majestuosa que els homes blancs deviem tenir per a aquella desgraciada gent. Notava las seva mirada blanca i brillant clavada a la meva esquena, com si la pobre noia hagués empunyat un punyal d'ivori per a desfer-se de la meva presència. L'escassa iluminació d'aquell primitiu habitatge, un parell de torxes mal col·locades, encara gràcies em permetien observar amb deteniment aquelles pintures fetes amb colorants i aglutinants naturals, és per cert que molt ben aconseguits, però amb la traça d'un nadó pintant amb els dits.- Així doncs, això es tot el que sabeu fer per aquí, veritat? - em dirigia a ella, l'única persona a la cova a part de jo mateix, però sense gosar mostrar-li el meu rostre -. No està malament, però no m'extranya que tingueu tant poc pes a nivell internacional.
La noia romania en silenci. No escoltava ni un sanglot, encara que havia estat més d'una hora plorant; no sentia ni la seva respiració nerviosa. Potser estava morta, fet ben dubtós, però tampoc no m'interessava ara mateix... el que tenia davant acaparava tota la meva atenció.
- El vostre paper a la història de la humanitat ha estat francament feble: desde l'Antiguitat, heu servit de mercenaris, concubins i concubines o coses encara pitjors. Ningú s'ha preocupat ni tan sol dels vostres metalls, si es que en veritat en teniu algun; ningú s'ha preocupat de la vostra cultura, si es que en veritat en teniu alguna; fins i tot ningú s'ha preocupat d'ocupar el vostre territori i aprofitar-ne la superfície: no val ni per a conreus ni per a edificacions sòlides. De debò podeu dormir a la nit pertanyent a una civilització paupèrrima com aquesta?
La pintura era realment enrome i s'escampava per gran part de la paret del fons de la cova i del sostre d'aquesta. Costaria una mica de transportar, però contractant o esclavitzant a alguns d'aquests homes, fos legal o no, no suposaria cap dificultat extreure-la de la roca. Ja començava a rumiar a qui podia encarregar com a "cap de l'extracció" i a qui podia demanar, allà a la Magna Itàlia, perque organitzés una exposició al voltant d'aquestes pintures primitives i d'aquesta civilització retrassada però, alhora, explotable econòmicament.
- És una vertadera llàstima - continuava parlant, encara sense voler dirigir la mirada a la meva víctima, temerós de veure la meva pròpia obra, temerós de veure-la destrossada, potser morta, i embolcallada en les seves robes estripades i tacades amb la seva sang -, la meva pàtria ha deixat córrer massa temps per a conquerir la ruïnosa Àfrica, ocupats com estavem amb afers interns, i ens hem hagut de quedar amb el pitjor troç: la vostra terra plena de desgraciats i pobresa. No teniu ni armes de foc, ni voluntat per a defensar-vos, ni valor per a protegir a una verge d'un colonitzador amb ganes de gresca, ni forces per lluitar per la vos... -tra... -tra...
Una fulla d'ivori (que mai hauria pensat que podra tallar tant, però això ara ja no importava) sobresorta del meu tòrax, regalimant la meva pròpia sang. No havia sentit com s'apropava, i encara ara no podia escoltar ni els seus sanglots ni la seva respiració.
-... llibertat.
La noia va fer girar el punyal esquinçant la meva vida i ens vam desplomar, jo mort i ella per sempre més ferida.
Escrito para Relats Conjunts, cabe resaltar mi capaciad para hacer pinturas rupestres.



