La negra figura seguia agotnada a un racó de la cova, vigilant-me, temerosa d'alguna aura majestuosa que els homes blancs deviem tenir per a aquella desgraciada gent. Notava las seva mirada blanca i brillant clavada a la meva esquena, com si la pobre noia hagués empunyat un punyal d'ivori per a desfer-se de la meva presència. L'escassa iluminació d'aquell primitiu habitatge, un parell de torxes mal col·locades, encara gràcies em permetien observar amb deteniment aquelles pintures fetes amb colorants i aglutinants naturals, és per cert que molt ben aconseguits, però amb la traça d'un nadó pintant amb els dits.- Així doncs, això es tot el que sabeu fer per aquí, veritat? - em dirigia a ella, l'única persona a la cova a part de jo mateix, però sense gosar mostrar-li el meu rostre -. No està malament, però no m'extranya que tingueu tant poc pes a nivell internacional.
La noia romania en silenci. No escoltava ni un sanglot, encara que havia estat més d'una hora plorant; no sentia ni la seva respiració nerviosa. Potser estava morta, fet ben dubtós, però tampoc no m'interessava ara mateix... el que tenia davant acaparava tota la meva atenció.
- El vostre paper a la història de la humanitat ha estat francament feble: desde l'Antiguitat, heu servit de mercenaris, concubins i concubines o coses encara pitjors. Ningú s'ha preocupat ni tan sol dels vostres metalls, si es que en veritat en teniu algun; ningú s'ha preocupat de la vostra cultura, si es que en veritat en teniu alguna; fins i tot ningú s'ha preocupat d'ocupar el vostre territori i aprofitar-ne la superfície: no val ni per a conreus ni per a edificacions sòlides. De debò podeu dormir a la nit pertanyent a una civilització paupèrrima com aquesta?
La pintura era realment enrome i s'escampava per gran part de la paret del fons de la cova i del sostre d'aquesta. Costaria una mica de transportar, però contractant o esclavitzant a alguns d'aquests homes, fos legal o no, no suposaria cap dificultat extreure-la de la roca. Ja començava a rumiar a qui podia encarregar com a "cap de l'extracció" i a qui podia demanar, allà a la Magna Itàlia, perque organitzés una exposició al voltant d'aquestes pintures primitives i d'aquesta civilització retrassada però, alhora, explotable econòmicament.
- És una vertadera llàstima - continuava parlant, encara sense voler dirigir la mirada a la meva víctima, temerós de veure la meva pròpia obra, temerós de veure-la destrossada, potser morta, i embolcallada en les seves robes estripades i tacades amb la seva sang -, la meva pàtria ha deixat córrer massa temps per a conquerir la ruïnosa Àfrica, ocupats com estavem amb afers interns, i ens hem hagut de quedar amb el pitjor troç: la vostra terra plena de desgraciats i pobresa. No teniu ni armes de foc, ni voluntat per a defensar-vos, ni valor per a protegir a una verge d'un colonitzador amb ganes de gresca, ni forces per lluitar per la vos... -tra... -tra...
Una fulla d'ivori (que mai hauria pensat que podra tallar tant, però això ara ja no importava) sobresorta del meu tòrax, regalimant la meva pròpia sang. No havia sentit com s'apropava, i encara ara no podia escoltar ni els seus sanglots ni la seva respiració.
-... llibertat.
La noia va fer girar el punyal esquinçant la meva vida i ens vam desplomar, jo mort i ella per sempre més ferida.
Escrito para Relats Conjunts, cabe resaltar mi capaciad para hacer pinturas rupestres.
7 comentarios:
Molt bo. Mai s'ha de donar l'enemic per vençut. Quan més perdut està, menys té a perdre i més violent es torna. Però això era defensa pròpia, no?
La història és bona, la prepotència del conqueridor, que confia en la seva superioritat i no té en compte que un animal acorralat, per petit que sigui, pot ser enormement perillós. L'únic que li trobo és que, probablement pel costum d'escriure en castellà, hi ha alguna falta i alguna construcció una mica estranya, com els "en veritat".
Salut!
PD: Accepto que el heavy no et tiri gaire, pero Jimi Hendrix és Déu! xD
Tienes razón, aleix, tal como te he dicho en tu blog: no estoy acostumbrado a escribir en catalán... y por eso me he apuntado a la iniciativa personal de remediar eso, jeje.
Quién sabe, quizá pronto llegue el inglés, el francés, el latín...
"Molt bo" es muuuuy exagerado jordi, jaja, pero me gusta que hayáis captado de qué va el asunto... eso significa que no me explico tan mal en catalán, jaja.
Sin más.
Mmmmh tema idioma cap problema... si t'expresses millor en castellà, comenta en castellà, i jo faré el mateix jajaja.
Mainstream... es sorprendria la quantitat de gent que no coneix Led Zeppelin, ni Black Sabbath, ni Jimi Hendrix ("el que diu tothom" el té col.locat al lloc que es mereix xD), ni els Guns 'N' Roses... ja et dic jo que no tothom els coneix, ni encara menys els escolta. Tots aquests grups venen d'un temps on per ser famós en el món de la música en tenies prou amb talent, o al menys no era com ara, on una cara bonica que no sap cantar tipus Paulina Rubio es forra...
Sigui com sigui... t'animo a escriure en català, igual com jo escric en castellà de tant en tant ;)
Salut!
Doncs m'afegeixo, simplement, al molt bo. Quan una cosa és molt bona s'ha de dir... no hi ha més. És curiós comprovar com, relats que ens podrien semblar llunyans, no perden la vigència.
Bueno, no entiendo de catalán. Pero me agrada la pintura, ja. Saludos desde México y gracias por darse vueltas por mi blog.
Estoy de acuerdo en que se le puede sacar más jugo a la historia, pero por razones prácticas quise dejarlo así. Lo del suicidio, eso sí que no; parece que todo va encaminado a ello, pero recuerde que los escritores son crueles y sucidarlo sería acabar con su sufrimiento demasiado pronto. No, prefiero que continúe así, soportándose y soportándome. Ja.
En cuanto a la música, puede usted visitar: myspace.com/elchafiretefantasma
Le advierto que son las primeras grabaciones que hicimos, hace ya bastante tiempo a una semana de haber formado el grupo. Esperemos grabar pronto nuevas cosas con mejor calidad. Puro punk noise de ciudad.
kar sem iskal, hvala
Publicar un comentario